Reaccions "insospitades"

A hom ninot se li troben a faltar molts de pesquis davant la majoria de ciències que son transcendentals pel seu món de carn i plastilina, però encara hi ha coses que no se li escapen. Una de les poques coses que no se li escapen son les males olors de la retòrica informativa.

A Pearlcool no es fa pont. El passat dia tres, operació sortida del pont de la puríssima, Les Mans va fer fallida, i els aeroports es van convertir en una bola enorme de plastilina. Els controladors aeris contractats per Les Mans per garantir la seguretat del trànsit aeri dels seus territoris no estaven contents amb el reajustament del seu conveni col·lectiu, i davant el decret llei promulgat pel seu govern el dijous dia tres, van protestar abandonant els seus llocs de treball els dos dies següents. Tot seu. Les reaccions, insospitades. Tot hom ninot s'ha llençat al coll dels controladors revoltats per recriminar-los el seu egocentrisme irresponsable i temerari, i, com era d'esperar, la comunitat periodística ha deixat la seva capacitat d'anàlisi al calaix de l'escriptori i han alçat el puny al costat dels afectats manifestants. La seva feina, diuen. El treball periodístic s'ha concentrat, com ja és costum darrerament, en posar la carxofa al protagonista del conflicte (amb 90% de quaota per l'afectat, 10% per l'advocat defensor) i deixar que ell engreixi la notícia. Entenent que s'estava produint un col·lapse en un dels serveis públics essencials per a la població, el govern de Les Mans ha declarat el seu país de plastilina en estat d'alarma per primera vegada a la història. A grans trets, l'estat d'alarma consisteix en recuperar per la força l'estat de coses irrenunciable que no ha pogut garantir el diàleg democràtic. Aplaudiments generalitzats; cop de puny sobre la taula. Següent pas, i preveient les primeres veus dissonants, d'allò més coherent: el país està en estat d'alarma, així que tot aquell que no em vagi a favor m'anirà en contra, i estarà anant en contra de la pàtria i la seva potestat democràtica. Si algú s'espanta que mastegui fulles, i si algú se sorpren, aquest menú de declaracions públiques: (les transcric en l'almansí original, però confio que s'entengui)

-En un debat televisiu, el portaveu del govern en la comissió parlamentària ocupada en garantir la bona gestió de les xarxes d'assistència a la navegació aerea utilitza la retòrica més maniquea i populista de les darreres anyades: "En esta batalla hay dos bandos, el del Gobierno, la ley y el interés general, y el de los controladores, la huelga salvaje y los privilegios injustificados. Y el PP, una vez más, se sitúa en el bando equivocado".

-Compareixent en roda de premsa, el vicepresident primer i, diuen, futur candidat continuista a la presidència de Les Mans, no aconsegueix transcendir gaire més la sospitosa demagogia: "Hemos hecho lo que nadie se ha atrevido a hacer en treinta años en este país, plantar cara a los controladores".

-I a la tribuna del congrés dels diputats, el president del govern de Les Mans s'ha convertit en el Robin Hood de la democràcia: "Cuando decides erradicar privilegios, las reacciones de los privilegiados suelen ser como las que hemos vivido, pero esa reacción nunca la debe consentir el poder democrático".

Aixequem la mà per demanar torn. Voldria saber si va ser casualitat que el govern presentés una retallada salarial al gremi de controladors aeris un dia abans de començar el pont més important de l'any. Voldria saber si la reacció dels controladors va ser definitivament imprevista, pel govern de Les Mans. Voldria saber si té alguna cosa a veure l'expeditivitat del govern en aquest assumpte amb la proximitat d'unes eleccions que les enquestes li donen per perdudes, així com que el president del govern pràcticament no hagi fet aparició deixant la patata calenta en mans del seu vicepresident i presumpte successor. Voldria saber si és fruit de la casualitat l'absoluta unanimitat dels mitjans de comunicació alhora de criminalitzar els controladors desertors i ometre resposabilitats goveramentals. Voldria saber què hem d'entendre com un privilegi i què hem d'entendre com un dret, per no endur-me desenganys futurs, i en quin llindar salarial un treballador perd legitimitat alhora d'alçar la veu per reclamar millores contractuals. Voldria saber d'on surt el concepte de vaga salvatge i per quins paràmetres es defineix, perquè vull enriquir el meu vocabulari. Voldria saber si en aquesta setmana d'enrenou el govern de Les Mans ha aprofitat per impulsar alguna mesura impopular a la qual valia més estalviar-li el debat públic. Voldria saber quants passatgers encallats legitimen l'estat d'alarma. Voldria saber quants euros creu que ha de cobrar cada hora un controlador aeri un funcionari públic administratiu o un fisioterapeuta que cobrin vint o un porter de discoteca que en cobri deu, perquè en farem la mitja i establirem un sou just de no privilegiat. Voldria saber per què entre dos països veïns amb espais aeris equiparables hi ha prop de dos mil places de controladors aeris de diferència. Voldria saber per què no se sent ningú que vulgui saber.