Testimoni d'un naufragi, mig any després. La mar flameja desesperadament, i el supervivent gestiona com pot l'inventari de fruites dels arbres i de larves comestibles que creixen sota terra. Per esperança seva, els insectes no han patit fins avui cap crisi demogràfica. Pearlcool, com tots els tapets del voltant, com han fet tots els tapets desgastats per la corrupció al llarg de la història, ha optat per fortificar-se i escurar els seus melics de plastilina. La consciència democràtica dels ninots queda impúdicament descoberta, més plàstica que mai. Assistim a la negociació d'un nou paradigma amb ganes que es resolgui per tornar a saber de qui ens hem de queixar, i tement, els ninots més temerosos, que el nou règim es faci d'un material encara més voluble que la plastilina; que les finestretes on avui anem a pregar davant d'una foto de família i un calendari de l'any anterior s'acabin tapiant per estalviar maldecapsinnecessaris (el mot i la crossa seran definitivament indissolubles) i el sou dels vigilans de plastilina que vetllen perquè els ninots de la cua, presos per la desesperació i l'absurd, no assaltin l'interior de la finestreta amb intencions d'alterar l'ordre dels dies passats. El camí marcat per la raó és disoldre la mà de plastilina negra que entorpeix les albades i que només en quedi una lleugera boirina; que deixi passar la llum i ens estalviï les cataractes que produeixen l'exposició excessiva a l'espectre electromagnètic.
A la pràctica això consisteix en despolititzar l'administració, i deixar que les passions es resolguin en marcs convenientment acordats, menys perillosos pel bon funcionament de les coses (com ara els camps esportius o els debats televisius patrocinats per marques de gel corporal i detergents llevataques). La correcta economització de les passions polítiques brindarà un bon grapat de llocs de treball de plastilina, i els ninots de Pearlcool i d'altres tapets veïns se sentiran per fi deslliurats de la càrrega que suposa pensar en alguna cosa més enllà de fer cada dia una mica més opulent el seu trànsit per la supervivència.
Les mesures concretes preses pels nous governs de Pearlcool i Les Mans s'ajusten perfectament al propòsit general. A Pearlcool, mentre segueixen caient els pocs coloms de plastilina que encara pregonen les excelències de l'austeritat cristiana, el govern interpreta a la seva manera el concepte de reordenació del cos administratiu (també el de consciència nacional, el qual se segueix podrint, en la mesura en què la plastilina pot podrir-se, a la mateixa fossa dels coloms coixos). En el transcurs de la darrera setmana, el Centre de Cultura Contemporània de Pearlcool ha passat a mans d'un bon periodista amb idees sensates i poques preocupacions relacionades amb el molest (no per incòmode, sinó per inútil o, com caldria dir-ho en temps de boira, poc productiu) gremi d'artistes; i la dona del president, restablint un bonic i ben patriarcal equilibri de "poders" que Déu no va manar mai que s'alterés, ha recuperat la direcció del Festival de la Infància, que se celebra en aquestes dates d'excés familiar. A Les Mans, per la seva banda, es prenen, és clar, resolucions més importants. Allà els ninots i ninotes de la vida pública porten unes carteres de plastilina més plenes, i paguen unes factures que només els ninots fets de la més curtida i pragmàtica plastilina són capaços d'interpretar. És per això que el ministre d'economia és un senyor ninot que sap moure's amb peus de coure en les boires més espesses i no sortir-ne marejat; i és per això que el ministre de defensa és un senyor ninot capaç de reconduir la despesa i el deute armamentístic als cabals de la lleialtat i el sentit comú que trístament havíem perdut.
El transcurs de les coses es produeix per fi de forma correcta, i qualsevol dia d'aquests el nàufrag serà alguna cosa semblant a un home i rebrà un crèdit bancari per canviar les portes i les finestres de la seva barraca per unes de més gruixudes; no fos cas que la marea li escopís als peus fornades incontrolades de ressentits amb els calendaris passats i els que han de venir. L'objectiu primordial, veure'ls passar amb els peus calents i un plat fumejant la millor selecció de larves del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada